LA VIOLÈNCIA MASCLISTA MATA

Una esgarrifosa notícia apareixia en els diaris el passat dimecres, en 24 hores quatre dones han mort a mans de les seves parelles. Aquest fets terribles ens recorden la magnitud i el perill per a les vides de les dones que suposa la violència masclista. En una societat democràtica on la defensa dels drets de les dones i la igualtat real i efectiva és un element central, cal fer front a aquest fenomen sense dilacions.
Tenim una llei integral contra la violència de gènere però aquesta no és suficient i des de Dones amb Iniciativa creiem que cal:
- Ampliar la definició de violència de gènere per incloure altres tipus de violència i altres àmbits en els que s’exerceix més enllà de les relacions afectives.
- Potenciar el treball dels àmbits no jurídics, especialment l’àmbit de salut (amb especial atenció a la salut mental), serveis socials, que han estat poc desenvolupats per la llei actual i que tenen un paper preventiu clau en la detecció de la violència.
- Potenciar el paper de les associacions de dones i reconèixer les seves aportacions en l’àmbit de la violència de gènere.
Dotaciar pressupostariament suficient per garantir l’eficàcia de les mesures integrals regulades per llei.
Avançar substantivament en la sensibilització, prevenció i detecció. Cal que els poders públics, en el marc de les seves competències, impulsin campanyes d’informació i sensibilització amb la finalitat de prevenir la violència de gènere. Cal que aquestes campanyes es realitzin de manera que es garanteixi l’accés a les mateixes de les persones amb discapacitat, persones immigrades i col·lectius vulnerables.
- Reforçar els instruments necessaris per homogeneïtzar territorialment la resposta institucional a la violència de gènere
- Incrementar els mitjans materials i humans amb els que treballen els i les professionals dels àmbits sanitari, assistencial, policial i judicial.
- Reforçar la formació obligatòria i suficient, sensible a les qüestions de gènere i que aprofundeixi en les raons de la violència, adreçada al conjunt de professionals que intervenen en l’itinerari de les víctimes de la violència de gènere.
- Incorporar disposicions per garantir els drets de les víctimes a obtenir reparació.
- Cal fer una revisió dels judicis ràpids com a modalitat processal per evitar situacions d’impunitat efectiva.
- Incorporació del dret de la víctima a no coincidir amb el seu agressor en les dependències policials i judicials.
- Establir el dret de les treballadores a extingir el contracte de treball: amb la sola comunicació de la treballadora sense que sigui necessària la comunicació de la empresa a efectes de poder cobrar l’atur.
- Modificació dels articles 203 i 208 de la llei de seguretat social perquè es reconegui, com a situació legal de desocupació, la reducció de jornada de les dones víctimes de violència de gènere (pel manteniment de la independència econòmica de la dona víctima de violència de gènere).

El culte al cos

LLegeixo els suplements dels diaris i començo a notar que s'acoten les ferotges campanyes publicitàries per preparar-nos per l'estiu. Campanyes que ens avisen dels perill de la cel•lulitis, la pell de taronja i aquells quilos de més que sembla que t’impedeixen anar a la platja perquè potser podries ser víctima d’una apedregada monumental per no respondre a un cànon de bellesa determinat. És la història de sempre. El patró de bellesa dominant es presenta com una de les bases de l’èxit de les dones a la societat. La valoració social de la bellesa femenina contribueix a mantenir una visió del món femení en què els aspectes privats prevalen sobre els seus valors públics. «Si bé el culte a la bellesa ja no aconsegueix sufocar les aspiracions de les dones a l’autonomia, a la vida professional, als estudis superiors, ens assisteixen motius suficients per pensar que continua sent un fre per al seu compromís en la conquesta en les esferes més altes del poder» (Lipovetsky, 1999, p. 141).

La bellesa continua sent un valor associat al món femení. Moltes dones senten la necessitat de ser guapes per sentir-se dones. A través de les imatges de dones guapes i joves, els mitjans de comunicació transmeten el missatge que les dones han de ser guapes per ser acceptades, i com més s’acostin els seus cossos als cànons estètics del moment, més felices i reeixides seran les seves vides. L’aspecte negatiu d’aquesta obsessió per la bellesa femenina és que actua com un mecanisme d’inseguretat i produeix un sentiment d’incapacitat en la majoria de les dones que se senten impotents per aconseguir aquestes metes inaccessibles que se’ls presenten. Constantment, a través de les imatges de la publicitat, es recorda a les dones que no són prou guapes ni semblen prou joves. I, per descomptat, a través d’aquesta inseguretat i d’aquestes aspiracions insatisfetes, s’introdueixen els desitjos de consum de múltiples productes que ofereixen la solució a totes aquestes imperfeccions. El culte exagerat a la primesa no tan sols implica el rebuig de les grasses, sinó que enemista les dones amb elles mateixes, les enfronta amb els seus cossos, amb els quals han d’estar en batalla constant. En comptes de sentir-se satisfetes amb si mateixes i de valorar les corbes que els ha donat la naturalesa, les dones actuals s’examinen i es vigilen rigorosament i actuen com una censura permanent que busca en els grams de pes acumulats l’excusa per menysprear-se i llançar-se a l’atac contra elles mateixes.

Si bé hi ha camps en els quals la dona està assolint a poc a poc un cert grau d’igualtat en relació amb els homes, la preocupació per la seva imatge continua sent una sobrecàrrega fonamentalment femenina. La dictadura de la cura corporal a la qual estan sotmeses milers de dones porta implícit negar el propi cos, dissimular les particularitats de cadascú per ajustar-se a la norma i, per tant, en moltes dones, un estat emocional d’angoixa que pot degenerar en malalties. Segons Lourdes Ventura, les revistes femenines contribueixen a fomentar la baixa autoestima de les dones:«¿Por qué se nos falta al respeto desde la prensa femenina disminuyéndonos continuamente porque tenemos “cartucheras” o “unos kilos de más” o “piel de naranja” o celulitis?». En una societat on s’ha imposat el culte al cos el resultat pot arribar a ser la uniformització de les persones i la consegüent pèrdua de la identitat individualitzada.

¿Y si quiero ser botijo?

¿Y si quiero ser botijo? ¿O tabla de planchar? Pues no puedo, tengo que encajar en un diábolo, un cilindro o una campana, según el Ministerio de Sanidad. Tolón, tolón. ¿Y por qué en vez de campana no utilizamos la categoría mesa-camilla? Da más para la risa que campana, en mi opinión. Y es que nos parece increíble que sea el Ministerio de Sanidad el que haya acuñado estas categorías físicas porque siguen estereotipando a las mujeres y dando motivo para las risitas, pero esta vez también nos reímos nosotras.
Detrás de la iniciativa hay un objetivo loable: buscar una imagen de belleza femenina más saludable porque resulta que más del 40% de las mujeres no encuentran ropa que se ajuste a su perfil físico. Así, que estos tres "morfotipos" ayudaran a confeccionar ropa más ajustada al perfil físico de las españolas, porque por primera vez, el patronaje se diseñará en función de las mujeres y no de los hombres, como hasta el momento, de ahí que no encontremos las tallas que nos sientan bien en nuestros cuerpos, tan diversos como nosotras.
Pero la pregunta es: ¿no hay otra manera alternativa para designar esos tres perfiles femeninos? ¿Es necesario "cosificar" de nuevo el cuerpo de las mujeres? ¿Reducirlo a tres categorías faltonas? Pues no. El ministro Bernat Soria ha resultado ser más bien botijo, y en esta ocasión, no nos referimos sólo a su perfil físico.

Feminitzar la política

Amb l’aprovació de la Llei orgànica per fer efectiva la igualtat entre dones i homes s’ha aconseguit, entre d’altres coses, que a les properes eleccions del 9 de març, hi hagin llistes paritaries. Aquesta llei és un primer pas cap a la plena participació política de les dones. La llei té per objectiu acabar amb la discriminació de sexe i promoure la paritat i la igualtat formal i real en tots els àmbits. A més, dota als poders públics dels instruments per garantir el compliment d'aquesta llei. És evident que aquesta llei ha provocat una sacsejada en els mateixos partit polítics ja que molts d'ells han hagut de refer les llistes electorals previstes per a les eleccions municipals i acomplir amb la paritat i, per tant, incorporar dones a les llistes. I quina serà l'aportació de les dones en la política? Doncs de ben segur que serà la recuperació del que Simone de Beauvoir ja va pregonar als anys seixanta: convertir allò personal en polític. I això vol dir feminitzar la política, incorporant la perspectiva i les maneres de fer de les dones en l'elaboració de les polítiques públiques i la seva participació en els processos de presa de decisions. Evitant que les dones reprodueixin les pràctiques i els discursos dominants, la igualtat té a veure amb el nostre estatut de subjectes de dret, de ciutadanes, però, també cal recordar que la igualtat no exhaureix en absolut el camp del polític, només és la condició prèvia d'allò polític. La nostra pràctica política s'ha de basar en significar fer visibles les nostres experiències, fent que circuli i sigui reconeguda l'autoritat femenina i defensar que la política de les dones no és només una altra forma de fer política: és LA POLÍTICA, una veritable estratègia de transformació social. Les dones aportem una lectura de la realitat, uns coneixements i unes experiències que permeten fer una política diferent, una política inclusiva, dirigida a tota la població. Una política que faciliti la conciliació personal, laboral i familiar, sense abandonar la privacitat, i on es valori la cura, una política propera a la ciutadania, que fomenti la participació i doni veu a totes aquelles persones que volen expressar-se. El repte de les dones que entrin en la política institucional serà el de transformar les formes de fer política i ser capaces de formular la seva experiència personal i col·lectiva en política institucional. Es tracta de traduir la reivindicació i l'experiència femenina en pensament i acció política, transformar el discurs feminista en pràctica política institucional...

En defensa del dret a l'avortament

La penalització de la interrupció legal de l’embaràs es un problema de Salut Pública que malauradament el govern socialista no ha volgut afrontar, malgrat les pressions que ha rebut de grups com IC-V al Congrés. Tot sembla indicar que el debat no s’obrirà en les institucions competents. A pesar que les dades demostren la urgència de considerar altres supòsits que podrien despenalitzar l’avortament, com són els relacionats amb l’embaràs en l’adolescència -l’any 2005 a nivell d’Estat espanyol, 11 de cada 100 dones menors d’edat van interrompre voluntàriament l’embaràs -, amb l’embaràs en edat materna avançada- al 2005, es donaren 3 casos per cada 100 espanyoles majors de 40 anys -, o en persones embarassades amb virus d’immunodeficiència humana. Malgrat que la majoria de casos d’ILE (interrupció legal de l’embaràs) s’acullen als supòsits de risc per a la salut de la dona (97,91% al 2005), al 2005, foren acusades més de 20 persones per delictes relacionats amb l’avortament, de les quals 14 foren detingudes. Totes aquestes dades ens suggereixen que el problema no està ni de bon tros resolt, en la mesura que s’estan utilitzant els supòsits de risc per la salut de la mare quan es tracta d’embarassos no desitjats, i segueixen donant-se sentències judicials contra el personal sanitari i el que és més greu contra les pròpies dones.
La decisió d’avortar depèn només de la dona embarassada que té capacitat moral per decidir i pensar i prendre les seves pròpies decisions. Cal, doncs, lluitar pel dret a l’avortament lliure i gratuït, per la defensa dels nostres drets sexuals i reproductius, en definitiva per la defensa dels drets humans de les dones!