La resposta és fàcil, en Joan Herrera. Perquè creiem fermament que en Joan vetllarà, com ho ha fet fins ara, per la igualtat i la no discriminació de les dones, per unes polítiques d’igualtat de gènere d’esquerres de debó. Perquè en Zapatero no ha estat capaç d’entomar, ni sembla que tingui intenció de fer-ho, reptes tan importants per la vida de les dones com els seus drets econòmics, els seus drets sexuals i reproductius o l’efectiva implementació de la llei de dependencia. I cal recordar, a més, que sense la presència d’ICV-IU al Congrés, avui per avui no tindrien un permís de paternitat de 15 dies, ni la supressió de l’exigència de cotització per a mares menors de 21 anys per accedir al permís de maternitat, o els 100 milions d’euros per a la universalització de l’educació de 0-3 anys amb el compromís que aquesta sigui una línia que any rera any es vagi incrementant. Perquè no ens valen les polítiques xecs, ICV i Dones amb Iniciativa, sempre ha defensat que la política social no s’ha de fer a partir de la transferència de rendes sinó proporcionant serveis.
Aquestes són només unes petites mostres del gran treball fet a Congrés la legislatura passada per Joan Herrera i Carme Garcia. En la legislatura que comença el reprèn en Joan Herrera, aquest cop sense la candidata número dos, la Núria Buenaventura, que malauradament no ocuparà un escó els propers anys, només per uns quants vots.
Sabem que amb en Joan Herrera al Congrés el senyor Zapatero no ho tindrà tan fàcil a l’hora de promoure polítiques de dretes.
75è anivesari del vot de les dones a Catalunya: Visca la República!
75è aniversari del vot de les dones a Catalunya
El 16 d'abril de 1933 les dones de Canet de Mar van ser les primeres de Catalunya, i de l'Estat espanyol, en exercir el dret a vot que s'havia aconseguit pocs mesos abans a les Corts Constituents de la Segona República. Van votar en un referèndum sobre el la construcció de la plaça mercat, que el plebiscit va aprovar.
El 16 d'abril de 1933 les dones de Canet de Mar van ser les primeres de Catalunya, i de l'Estat espanyol, en exercir el dret a vot que s'havia aconseguit pocs mesos abans a les Corts Constituents de la Segona República. Van votar en un referèndum sobre el la construcció de la plaça mercat, que el plebiscit va aprovar.
dimecres, 12 / març / 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentarios:
Publica un comentari